Història
Els primers habitants
L’assentament humà en el terme actual se situa en el dolmen de Montagut, al cim del puig Montagut, on la presència humana, sense precisar-la gaire data d’entre el 2100 i el 1500 a.C. El primer jaciment documentat és l’ibèric 
del Castell, una ocupació que es va formar a l’inici del segle VI aC, descobert l’any 1935 pel conservador del Museu, Lluís Barceló i Bou. Va ser excavat als anys 40 pel Dr. Pericot i per Miquel Oliva. Els materials trobats revelen que es tracta d’un dels poblats indígenes preromans més importants del NE de Catalunya. A Castell, s’hi ha trobat el plom amb epigrafia ibèrica més llarg de Catalunya. L’ocupació del poblat va possiblement des del segle VII o principis del VI aC fins al segle I dC. La romanització, iniciada amb el desembarcament del cònsol romà Marc Porci Cató a la costa de Roses, l’any 195 aC, també deixà empremtes; encara en resten algunes, al turonet de Sant Esteve de Mar. A Vila-romà hi ha una gran vil•la anomenada el Palau, que pertany a l’època baiximperial. Perdem la pista de la comunitat de l’hàbita fins a les dates que ens acosten a la vida del castell de Vila-romà, pels volts del segle X-XI. Potser de poc temps després, hi ha el castell de Sant Esteve de Mar, lligat als inicis de la població, ja que de la seva mà Palamós, com a poble, va entrar a la història.
Carta Pobla
“1279” desembre 3, sàpiga tothom que jo, Astruc Ravaia, batlle de l’il•lustre senyor Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de part del mateix senyor rei i dels seus, (…) dono i concedeixo perpètuament a tots cada un de vosaltres, homes i dones presents i futurs habitants del port reial de Palamós…” (fragment de la Carta Pobla de Palamós, 1279)
El territori de la vila de Palamós va ser comprat l’any 1277 pel rei Pere II, com a terme del castell de Sant Esteve de Mar, del qual romanen restes al vessant oriental de la platja de la Fosca, mogut per l’afany de posseir un enclavament estratègic al nord de Barcelona, i substituir així el de Torroella de Montgrí, cegat per la progressió de les terres al•luvials del riu Ter. Dos anys més tard, el monarca va atorgar una carta de poblament i de franquícia a tots aquells que volguessin habitar aquell llogarret que s’anomenava Palamors.
Palamós va néixer, doncs, com una plaça forta, i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX. Del mar li van venir ben aviat els perills. Les ràtzies violentes, com les que va patir a mans de les forces del pirata turc Barba-rossa l’any 1543, i la pressió de suportar la presència continuada de tropes de diferents banderes no podien permetre més que un creixement econòmic i demogràfic lent.
El port
El primer moll va ser construït al segle XV, i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions, fins que a les acaballes del segle XIX, una burgesia vinculada a la indústria surotapera i al comerç marítim, va forçar el disseny d’una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i als primers vapors, alhora que havia de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega. Lligat a la indústria florent del suro, el port rebia i distribuïa tota la producció, primer de pannes, després de taps, tant la local com de la comarca.
La pedra per al port, no es va haver d’anar a buscar gaire lluny, ja que de mica en mica es va obrir un esvoranc que va menjar-se el promontori del Pedró que menava a sa Punta d’es Molí, a la punta de costa que més entra al mar. D’aquesta gran operació es guarda el record de la primera pedra que es va posar el dia de la Festa Major del 1902. El port sempre ha vist el treball dels pescadors. Els recomptes fiscals del segle XVIII donen notícia del nombre de llaguts per pescar. La pesca tenia, a més a més del seu caràcter recol•lector, primari, un caire manufacturer que es concretava en la indústria de la salaó de peix i la comercialització i afaiçonament del corall. La principal pesca era el peix blau, sardina i anxova que s’exportava sobretot a Barcelona.
Del port van sortir també els grans vaixells que buscaven la sort en el comerç amb Amèrica. Alumnes palamosins van passar per l’escola de pilots d’Arenys de Mar a la recerca dels coneixements i destreses necessàries per travessar l’Atlàntic. Dues cases armadores van ser protagonistes de l’activitat marítima local: la casa Matas i la Ribera. Fragates com la Palamós, Cataluña, o Villa de Palamós duien materials d’obra cap a Cuba mentre que de tornada venien carregats de cafè, pi melis, etc. La casa Ribera va tenir el primer vapor, el Mercedes, que feia la ruta Palamós-Roses-Barcelona.
El port ens evoca una història de ressonàncies franceses, turques, angleses o italianes, sempre marineres. Explica l’origen de la vila i n’assenyala l’evolució. A partir dels setanta, la dimensió turística del port marca i empeny una nova i fructífera activitat econòmica. El port segueix essent l’escenari dels fracassos i dels èxits, del reptes que el futur del sector marítim i de la comunitat sencera ha d’encarar.