Patrimoni cultural
Els orígens
Les guerres i la incúria són els enemics declarats del patrimoni. La vila de Palamós, en aquest sentit no n’ha estat una excepció, ans el contrari. Pel que fa al camp de l’arqueologia cal ressenyar que l’element més antic que es conserva és el dolmen de Montagut, datat entre el calcolític i el bronze antic. Tanmateix, el poblat de la península de sa Cobertera a la platja de Castell podríem dir que és la joia de la corona, amb una cronologia que va de la transició bronze-ferro al s. l dC. També la petja de Roma es testimonia en dues grans vil.les.l no cal oblidar el risc jaciment que ha resultat ser el fons del mar.
Llocs amb personalitat
Respecte als immobles, les peces més rellevants conservades són l’ermita de Bell-lloc, de la qual es té notícia l’any 1272; les esglésies parroquials de Santa Maria de Palamós (s. XV) i la de Santa Eugènia de Vila-romà (Sant Joan de Palamós) del s. XVIII i edificada sobre una de primitiva del s. X, així com la capella del Carme (s.XVIII).
Coneixement
Béns mobles rellevants són el fons del Museu de la Pesca, que hereta el fons de l’antic Cau de la Costa Brava, les col.leccions del qual es creen l’any 1920; una col.lecció d’art sacre que s’exposa a la parròquia de Santa Maria sota l’enunciat de Museu d’Art Mn. Pau Camós i el retaule major de la mateixa parròquia que és obra d’Issac Hermes Vermey, originari d’Utrech (països Baixos), el qual va realizar l’obra a lles darreries del s. XVI. Documentalment, cal destacar a la Carta pobla datada de l’any 1279, la qual té el valor d’establir el règim de drets i llibertats del municipi, que, en posar-se sota la protecció reial i a fi d’estimular el poblament, atorgà un règim de franqueses: l’estatut d’autonomia dels palamosins i de les palamosines.
La vila
El teixit urbà de Palamós es forma a partir de la vila vella, l’eixample industrial, el poble de Sant Joan, el coster i els masos. El nucli antic té l’origen a l’emplaçament intramurs dels habitatges dels pobladors, atès el risc que es va patir durant segles d’embats per via marítima i terrestre, ja fossin a conseqüència de la pirateria com per disputes militars de tot ordre. D’aquest sector, són notables els entorns de l’església de Santa Maria i del barri del Pedró, el qual gaudeix de caràcter per la seva lluminositat i gust popular mediterrani. L’eixample es va construir a les darreries del segle XIX i va donar resposta a les exigències productives de la pròspera indústria surotapera, al creixement demogràfic i a la implantació del tren petit entre Palamós i Girona.
D’altra banda, el poble de Sant Joan, pel que fa al seu traçat antic, respon a una mixtura que arrenca amb el veïnatge de cases de pagès i d’habitatges menestrals per ser avui el territori d’expansió de la urbanització local. Les barraques de pescadors utilitzades com a refugis, aixopluc de pesqueres i trobades d’esbarjo, i els masos escampats pel terme tant a la plana de L’Aubí com arrecerats als peus de les Gavarres, donen cos a una lectura arquitectònica polièdrica i variada que identifica clarament la història urbanística de la vila.